Xirivella

   Sembla ser un topònim d’origen mossàrab. Ve de SILVELLA, diminutiu del llatí SILVA, ‘bosc’, 'selva', tramés pel mossàrab valencià pre-català, i que fa pensar en la Xirivella d'aleshores com a zona frondosa. Per dissimilació, la l acabà en r, i la pronúncia morisca és el que produí el canvi a Xil- o Chil-.  La Ĭ breu llatina es conserva sovint com i en els mossarabismes. La segona i s’hi ha intercalat per un fenomen d’anaptixi (com en Giribeta, de Girbeta).¹

¹ Em consta que hui dia Xirivella/Chirivella figura com a cognom en llocs propers a la ciutat de València, com ara Forn d'Alcedo i Massanassa.