Picassent

   Vila de l’extrem sud de l’Horta valenciana, uns quinze quilòmetres al sud-oest de la ciutat de València. És un dels nombrosos noms de predi romà formats amb un nom de persona derivat en –ANUM o –IANUM, designant un pagus o praedium. Prové del mot llatí PACATUS, ‘apaivagat’ (de PACARE, PAX, etc.), i la seua productiva família en PAC- (Pacianus, Paceius, Pacedius, Pacilius, Pacinius, Paconius, Pacurius, etc.). Per tant, cal considerar el mot de PACATIANUM.

    Si atenem a l’evolució fonètica normal podem veure que el conjunt -TI- dóna ts en mossàrab. Els moros pronunciaven pakasän, però els castellans i catalans enllaçaren el terme amb l’arrel de picar, picassa i pica; i, així: PACATIANUM > PACATIANO > PACATIAN > pakasan > picasën, fins arribar a Picassent, amb la t final com a afegitó posterior.