Mislata

   Anterior a la conquesta, aquest mot és d’etimologia aràbiga prou confusa¹ com per a reconsiderar-la i pensar en un possible origen mossàrab. Cal considerar, per entreveure’n els orígens, també el nom d’origen connex de Mestalla, el nom de la sèquia que passa arran i dins de Mislata², mot quasi idèntic, si bé amb posició diferent de la dental i la lateral.

   El mestall, mot català, sinònim de mescla, barreja o aiguabarreig és derivat del llatí MIXTUS, participi passat de MISCERE. Mislata, doncs, deu ser el descendent mossàrab de MISCULATA, ‘mesclada, mescla’.

1 De Manzil Atá ('l'hostal d'Atá'), però s’hi pot objectar que el pas de Manzil a Misl resulta una síncope massa violenta i que Atá posseeix un accent agut que no pot recular (Coromines, 1995: vol.V, 288).

2 La sèquia de Mestalla és una de les que Jaume I va donar a la ciutat de València per un privilegi de 1239, afegint-hi, precisament, la sèquia de Mislata i les de Favara, Rascanya, Quart i Rovella, i reservant-se només la de Montcada, que concedí després a terratinents d’allà mateix (Coromines, 1995: vol.V, 288).