Museros
Pel que fa a l’etimologia d’aquest topònim, sembla haver-hi una doble possibilitat, més o menys convincent: s’hi debat entre un origen aràbic o un de mossàrab. En trobem parònims en comarques de parla no apitxada com, per exemple, en el terme de l’Olleria, a mig camí de Xàtiva a Albaida (Almosèrec, La Mosaira). Per tant, aquesta s sonora el podem considerar com un indici d’un origen aràbic, ja que implica un ètimon amb –z– . Les altres sibilants aràbigues donen –ç– , i no és segura tampoc aquesta possibilitat en mossàrab.
Mosèrec o Almosèrec, un dels seus parònims, prové d’un mot aràbic: muzáiraq, que, al seu torn, és un diminutiu de mazraq (de l’arrel panaràbiga ‘zrq’, ‘ferir una peça de caça’, ‘clavar un colp’) amb el significat de ‘fletxa’, ‘llançó’. Per tant: ‘fletxeta’, ‘llanceta’. La q final seria poc audible per a orelles romàniques, per la qual cosa acabà despareixent. També és natural que el diftong de l’àrab ai es reduís a è.
Semànticament pareix també, doncs, prou convincent atribuir a Museros una etimologia àrab semblant: les ‘llancetes’ són barretes que s’utilitzen per fer reixes (el mateix mot reixa ve de l’àrab rîša, ‘barreta’), i les reixes i barres s’usen per fer els canons de les sèquies (la de Museros i Moncada, tenia canons a cada pas).
D’altra banda, aqueixa terminació en –ros incita a pensar, almenys en un primer moment, en una etimologia mossàrab. Podríem considerar MANSUARIUS, en català masover, com a terme originari de Museros? De MANSUARIOS, Museros?1
1 El trobem a Castelló de la Plana com a cognom.