Bonrepós i Mirambell

   Dos poblets que formen municipi a cinc quilòmetres al nord-oest de la ciutat de València. La forma precedent de Mirambell podria haver estat Miralbell, d’on podem dir que la l acabà en nasal m per dissimilació. Skok diu que cal partir de la construcció Mira-in-bellum però Coromines (1995: vol. V, 279) ho creu innecessari. Tant se val, la base sembla ser MIRA BELLUM (LOCUM). Aquest tipus de topònim té gran difusió entre els noms de lloc catalans, occitans, italians i alguns de la França d’Oïl. Pel que fa a Bonrepós, ja existia cap al 1472 com a alqueria atorgada al cavaller Menaguerra, però aleshores era anomeda Belrepós. Al cens de 1609 ja apareix com a Bonrepos. Aqueix Bel- de Belrepós sembla apuntar cap a un origen aràbic. En els antropònims amb Ben- (‘fill’ o 'fill de'), quan aquest mot anava seguit d’article (al) (més un substantiu o nom de persona), s’hi contreia vulgarment en Bel. D’altra banda, cal considerar el mot de Rebbâs (antropònim usual a Algèria), que parteix de l’arrel rbs, que significa ‘espiar’ o ‘esperar l’ocasió’, d’on prové el castellà i portugués rapaz com a ‘xicot’ o ‘mosso’. Així, podríem optar per una etimologia possible si pensem, a més, que l’arrel àrab rbs en hispano-àrab dóna räpas. Tenim, doncs, un possible Belräpás com a ‘fill del mosso o de l’escuder’, que hauria passat a Belrepós, d’on hauria sortit la disfressa catalana de Bonrepós.¹

1. Nicolau Primitiu n’ofereix una divertida etimologia: “Com que el Barranc de Carraixet de vegades fa de les seues, arrossegava una dona que cridava a un vell refugiat en el campanar: ‘Mira’m vell’, i ell responia, impotent: ‘Bon repós tingues, filla’.” (Coromines, 1995: vol. III, 64).