Benetússer

Hi podem trobar, cap al 1238, l’alqueria de Benituçen; el 1256 apareix escrit com a Benitosen; el 1270, Benitosen; i el 1347 és Benitucer; el segle XV és Benetucer, com apareix a la Brama dels llauradors, de Mossén Jaume Gaçull; el segle XVII és recollit per l’arquebisbat de València com a Benetuser; i ja a les darreries del XVIII ens el trobem Benetússer. Fou, en principi, una alqueria mora. El topònim sembla que podria ser un dels compostos amb Beni-: els fills d’algun moro valencí; podria ser ‘Beni Tuzer’: ‘els fills de Tuzer’. També podria tractar-se de ‘Beni Tujín’, facció de la tribu bereber Zanâta, però s’hi oposen l’accentuació i la pre-palatal africada sonora (Barceló, 1983: 109).