A tall de conclusió

   Entre els topònims de l’Horta, hi trobem quasi un 50% de mots d’origen clarament aràbic. De la resta, la majoria són d’origen llatí que han esdevingut mossarabismes, entre els quals hi ha un gran nombre amb influències, sobretot fonètiques, de tipus aràbic i que, de fet, esdevindran elements de substrat en la llengua aràbiga. Hi ha una minoria d’etimologia obscura o no del tot definitiva i que, de totes maneres, es troba entre una explicació aràbiga o mossàrab. Alguns, molt pocs, com en el cas del Puig, són de creació posterior a la reconquesta o presenten afegitons lèxics que denoten  la petjada de l’antroponímia o l’hagionímia cristiana posterior a 1239.

   Les causes per a explicar aquestes dades són, òbviament, de tipus històric. Cal considerar, així, que el País Valencià fou durant segles (ss.VIII al XIII) territori sota domini musulmà i la influència d’aquesta civilització oriental en la toponímia és, com en molts altres aspectes –lingüístics  o no– , forta i inqüestionable. D’aquesta manera, i a grans trets, podem dir que la llengua llatina, el desaparegut (i, en part, assimilat per l'àrab) mossàrab valencià  però, sobretot, la civilització àrabigo-islàmica són els vectors bàsics de l’esquema d’orígens i d’influències lingüístiques que han configurat amb més força la fesomia toponímica de la comarca valenciana de l’Horta.

Jeroni Méndez