Albuixech

Ja en un document de 1237 trobem el mot Alburxech, i en 1238 hi trobem la referència "alqueria de Alborxech". Pel que fa a la seua etimologia, hi ha diferents opcions possibles:

1) Del llatí, amb lleus variants, trobem ARBUSCETUM: 'lloc d’arbres o arbustos', amb sufix col·lectiu –ETUM, potser tot plegat derivat de ARBUSCULA o ARBUSCULUM, diminutiu de ARBOR (que etimològicament hauria estat arbos, -boris). Cal considerar, a més a més, dins d’aquesta possibilitat, que –SCE- en llatí acaba –uixe- en català.

2) Podria ser aràbic: Albuixech < Abū sakk, que significa ‘home escrupulós, gelós’ (šakk: ‘escrúpol’, ‘gelosia’, etc.). I de šakk, šek. Bu- es podria tomar Albu- com un de tants casos d’extravasació de Al (Coromines, 1995: vol.II, 93).

3) Hi ha una possible tercera etimologia mossàrab i, segons diuen alguns estudiosos, ben fonamentada: del llatí ARBOR SICCUS (o acusatiu ARBOREM SICCUM) que significa en català ‘l’arbre sec’, hauria donat en mossàrab arborsěk, d’on Alborxec i, finalment, Albuixech.