València

    VALENTIA és ja el nom de la ciutat en els clàssics romans Sal·lusti i Plini. És un topònim derivat de VALENS, -ENTIS, participi present de VALERE, ‘ser fort’. A les fonts i escriptors aràbics, hi trobem balänsiya i, segons Garcia i Illa (1997: 488), la denominació fou reinstal·lada pels catalans conqueridors del XIII, per als quals, des del segle VIII al XIII, hauria funcionat com a exotopònim, cosa que configura el seu caràcter de semicultisme amb una evolució fonètica no completa.

   Com que és derivat sobre VALERE, un verb d’ús generalitzat en època imperial, trobem homònims prop del Roine a uns cent quilòmetres al sud de Lió (Valence), al sud de França, i antigament es documenten altres Valentia a Ligúria, Sardenya i Britannia.