Alboraia

Mot d’origen aràbic: al-buráiğa, que és un diminutiu, amb article amalgamat, de burğ, que ve a significar ‘torre’. Per tant: ‘torre menuda’ o 'la torreta'. Podríem, doncs, establir una etimologia: al-burğ > al-buráiğa > alboraia. Però la reducció de al-buráiğa a Alboraia, amb la pèrdua d’aqueixa ğ intervocàlica, segons Coromines (1995: vol.II, 90), no s’acaba d’entendre. Per tant, hauríem de pensar en un etimologia masculina al-buraiğ > alborai > Alborai(a), amb un afegitó posterior de la a final. Carme Barceló (1983: 76), per la seua banda, transcriu l'ètim com al-burayyaj.