Rafelbunyol

   En aquest cas de topònim compost, semblen sumar-s’hi fets de vocalisme aràbic i característiques de l’etimologia popular catalana. Rafal- sembla procedir de l’àrab clàssic rahal, que significava ‘lloc de parada en un camí, campament’. Per a la segona part del mot hom ha proposat el mot originari de buniola amb el significat de ‘vinya menuda’ o ‘vinyola’. En una pronúncia morisca, hi trobaríem, doncs, rahal bunióla, ‘rafal de la vinyeta’ (actualment, rafal és un cobert sostingut per pals o per pilars per tal de guardar de la pluja o del sol, de vegades construït davant el portal d’una casa, referència òbvia a aquell lloc de parada). La –e– de l’actual mot fou segurament promoguda després pels repobladors catalans.