Burjassot

  Mot d’etimologia aràbiga. En àrab burğ significa ‘torre’. D’aquesta manera: burğ-as-sǔr, ‘torre de la muralla’. La ǔ aràbiga davant r sona com o. D’altra banda, l’arrel sud és freqüent en antroponímia àrab, comú entre els beduïns d’Aràbia (com el nom d’home Asuad i el nom de dona Sûda) a Egipte i Algèria també. Fonèticament seria acceptable, doncs, partir de burğ més un nom així. Però sud tenia un ús molt freqüent amb el sentit de ‘negror’. Pel que fa a la fonètica, com diu Coromines (1995: vol.III, 148), pensem que darrere u la a tenia matís fortament velar, de manera que no hi havia cap entrebanc en el canvi –asuad en -assot.

   Així, aquella ‘torre’ sarraïna, podria ser una torre negrejada? Hi podem trobar una altra explicació per a la negror del mot: les famoses sitges de Burjassot, uns dipòsits de gra i dos pous excavats al terme, dels quals en el segle XVI el patriarca Bastardo de Ribera n’aprofitarà un per fer-hi una ermita de la Virgen de la Cabeza. La negror d’aquests clots pogué suscitar la idea de ‘torre de la negror’?

   D’altra banda, podem pensar, en aquest sentit, per tal de trobar una raó per al possible cromatisme del mot, en les internacionalment conegudes, des dels temps dels moros, figues negres de Burjassot? Aquelles figues obscures que Fernández de Oviedo nomena a Historia de Indias com a ‘burjasotes’ i que en portugués són conegudes com a ‘figos burjaçotes’?