Burjassot

  Mot d’etimologia aràbiga. En àrab burğ significa ‘torre’. D’aquesta manera: burğ-as-sǔr, ‘torre de la muralla’. La ǔ aràbiga davant r sona com o. D’altra banda, l’arrel sud és freqüent en antroponímia àrab, comú entre els beduïns d’Aràbia (com el nom d’home Asuad i el nom de dona Sûda) a Egipte i Algèria també. Fonèticament seria acceptable, doncs, partir de burğ més un nom així. Però sud tenia un ús molt freqüent amb el sentit de ‘negror’. Pel que fa a la fonètica, com diu Coromines (1995: vol.III, 148), pensem que darrere u la a tenia matís fortament velar, de manera que no hi havia cap entrebanc en el canvi –asuad en -assot.

   Així, aquella ‘torre’ sarraïna, podria ser una torre negrejada? Hi podem trobar una altra explicació per a la negror del mot: les famoses sitges de Burjassot, uns dipòsits de gra i dos pous excavats al terme, dels quals en el segle XVI el patriarca Bastardo de Ribera n’aprofitarà un per fer-hi una ermita de la Virgen de la Cabeza. La negror d’aquests clots pogué suscitar la idea de ‘torre de la negror’?