Picanya

   Aquest mot sembla tenir un passat romànic tardà mossàrab, influït, com tants d’altres, per una fonètica àrab posterior. Tot i així l’etimologia no és clara : pot vindre del llatí vulgar PAGANEA, que, segons Coromines (1995: vol.VI, 222), en aquest barranc ja apartat de cèl·lules cristianes de la VALENTIA imperial i visigoda, podria fer referència a un nucli de paganisme recalcitrant a la predicació de la Bona Nova. Posteriorment, vinguts els moros, la forma mossàrab pagana o pagania hauria estat pronunciada paqánia, d’on hauria evolucionat de manera progressiva l’actual Picanya.