Silla
A una desena de quilòmetres al sud de València, prop de la costa nord-oest de l’Albufera, trobem el municipi de Silla, el topònim del qual sembla ser d’origen aràbic. A la crònica de Jaume I, en parlar de la retirada després de la incursió fins a Cullera prèvia al setge de València, hom pot llegir: “anam-nos-en denant Cilla, e albergam aquí: per ço con hi havia bona asina de lenya e de prats...”. També hi trobem Ciyla.
Segurament aquest topònim procedeix de l’àrab zihyla, que significa, segons Coromines, ‘planet’, procedent al seu torn de l’arrel àrab shl, amb el significat de ‘ser fàcil i planer’, d’on surt el participi actiu de sâhila (‘la que és fàcil, planera’). D’altra banda, sâhil fa referència a l’acció de cobrir d’arena, en parlar del llit o bord d’un riu o llacuna. En aquest sentit, sembla convincent ser partidari d’aquesta etimologia, si tenim en compte la posició de Silla vora els arenals de la ribera de l’Albufera, en una terra ben plana.1
1 Coromines en registra una dita popular: "Paréixer la carxofa de Silla". “Ho diuen a València de les coses complicades i estrafolàries, al·ludint a una espècie de capoll gegantí de fusta que davalla de dalt la porta de l’església.” (Coromines, 1995: vol. VII, 133).