Aldaia

   Topònim que prové del mateix mot aràbic al-dáia que ha donat en català i castellà el mot aldea. Així, Aldaia significa 'l'aldea'. L’extensió d’ús general del mot aldea tant en castellà, català meridional i portugués (‘aldeia’) prova que aquest arabisme entrà en l’àmbit hispànic des de molt antic i per aquest motiu hi trobem la reducció romànica AI > e. Però en València i Balears no pogué passar a l’ús romànic comú fins després de la conquesta del segle XIII i és per això que trobem Aldaia, sense l’evolució normal romànica aldea, per ser un mot d’incorporació més moderna¹. Tot i així, no hi mancà alguna vacil·lació: en un document de 1262 veiem que a aquest poble  li diuen “lloc de la Aldeya”, amb ey, fent referència a unes terres de l’Horta de València, prop de la sèquia de Quart.

1. Hi cal considerar, a més a més, que els topònims manifesten la característica de fossilització i, per tant, es resisteixen més que uns altres tipus de vocables d’ús comú a l’evolució fonètica.